Ja Tenim Bitllets!!!

Sí,sí...ja tenim els bitllets cap a BMI. El Zorru ja s' ha cardat la capa i l' espasa, i ja està preparat per enfrontar-se a totes les ALES que trobi pel camí...potser l' Oj es pensa que anem per ell? No, anem per l' ALE!!!

La Mònica té moltes ganes de tornar a Anglaterra, clar, com que ella encara no s' ha trobat mai amb un hooligan de 120 kilos que l' increpa, el pais de Camilla i Charles, encara li fa gràcia... Ara la pilota és a la taulada de l' amic Òsman, a veure si consegueix simular una baixa, i ve amb nosaltres, que l' home ja s' ha polit les vacances. Sota la premisa de com més siguem, més riurem, fora una bona oportunitat de viatjar tots junts, després de l' accidentada experiència de Budapest amb tots els retards, perdues...

Alhora, els bitllets, com calen: low cost. La companyia no l' havia sentit en ma vida, espero que no sigui una d' aquestes planes web que et treuen la Visa i et buiden el compte...el dia 6, al Prat, ho veurem.

Així que, amic Oj, totes aquelles coses que et volies endur i et vas deixar, ara és el moment de demanar-les, tens 55 dies per pensar-ho: Un fuet, tabac (si encara fumes), oli d' oliva extra (a can Condis en tenen un bé de preu)...això si, l' Estrella Damm no crec que la trobis molt a faltar. L' anunci aquell del paio que li envien una caixa cada mes, funciona si marxes a Hong Kong, o a Shangai, com l' anunci, però perd sentit enviar-les cap a Anglaterra o Txèquia o Hongria... Cada terra fa sa guerra, i allà tot són guerrillers i donats a les arts bèliques en aquestes matèries...Oh my god, ja m' hi veig, ja m' hi veig...please, another paint of Bombardier...

Al Canal 33 fan el programa aquell de Silenci. La meva imatge de silenci és aquesta, un got de cervesa buida, mentre penses si en demanes una altra, o si per avui, ja n´hi ha prou (jo ho tinc fàcil, faig com que no en vull més, i tard o d' hora la Mònica, que veu més a poc a poc, diu: En fem una altra, però petita?). La foto és de Viena (és clar, no?) i encara recordo el lloc. Àustria no està a la llista anterior, però si ha de possar. Mai més penso anar a un pais on per trobar una birra hagis de fer 3 dies de viatge, si mai torno a Turquia, no penso sortir de Constantinobla...per cert, aquests dies els turcs van escaldats amb una declaració del Congrès Nordamericà, reconeixent el Genocidi Armeni. Charles Aznavour deu estar content, però en això els gavatxos es van avançar. Seguint així, pel 2079, els americans reconeixeran els crims franquistes. Però tot i així caldrà fer-ho, doncs turcs i espanyols encara han de disculpar-se ( i el Rei primer, com Cap d' Estat), tot i que junts, aprenen molt: La política en relació al Pais Vasc d' Aznar, que ara continua Zapatero amb les darreres detencions, el tancament de diaris... és una còpia Iberica de la política turca vers els kurds.

Bé, Oj, que ne veiem en quatre dies, company. Tu ves fican-te en embólics que vindrem amb ganes de que ens expliquis moltes gràcies.

Agraeixo aquesta entrada al blog en dia festiu a la senyal wiifiiiiiiiii dels veins, sense la qual, no haguera estat possible. Salut i per molts anys!