... la reacció dels habitants d'una ciutat que és far de cultura hispànica i equivalència d' Oxford, París o Bolonya, no va consistir a dir:" Ai, sí! Perdonin les molèsties i dispensin que no se'ns hagués acudit a nosaltres mateixos de retornar aquest botí de guerra i demanar disculpes. Rebin, juntament amb les excuses, aquest patrimoni com a mostra d' un esperit de reconciliació i d' una voluntat d' esborrar l'ús indigne que se'n va fer com a instrument de persecució d' un poble oprimit" Ben al contrari, la reclamació catalana ha generat una resposta que exemplifica molt bé Gonzalo Torrente Ballester, que amb la veu trencada per l' edad i l' odi, davant d' una plaça plena d' una multitud entusiasta, brama que els papers dels catalans són de Salamanca "por justo derecho de conquista". (Extret de López Tena, Alfons; Catalunya sota Espanya.L'opressió nacional en democràcia.)
Ahir al Palau Sant Jordi, les 12.000 persones reunides per la Comissió de la Dignitat sota el lema: La Nació Catalana diu PROU: Volem els papers! vam reclamar molt més que els lligalls segrestat a Salamanca, vam demanar respecte i dignitat per la Nació i és va dir ben clar i català, el baix perfil de la democràcia a Espanya, la mateixa Espanya que a legalitzat el franquisme, creant un contencios del que a priori és un saqueig, un robatori, un expoli...és a dir, com va dir Terricabras:"Un dels problemes de la democràcia espanyola és que no ha considerat el franquisme com un parèntesi d' il.legalitat" Per això l' acte va anar més enllà de l 'Arxiu, perquè el respecte i la dignitat com a poble, no comença ni acaba a Salamanca, són el judicis encara per anular (inclos el del MH President de la GeneralitatLluís Companys) fins al tracte que encara rep l' idea de Catalunya, passant pel perdò que encara s' ha de demanar a les famílies en particular i al poble en general.
A l' acabar l' acte, es va cantar Els Segadors, sense problemes, sense deconstruccions com a Frankfurt, sense arranjaments com els 11 de Setembre... i tots, tots, vam ser més nació que ahir, però encara menys del que ho serem demà... VISCA CATALUNYA!
2 comentaris:
Catalunya, Catalunya...Mentre sigui dins d'Espanya sempre tindrà aquests problemes, perquè per ells es com si tinguessin un arxiu a Terrassa. Vull dir que es com si estigués dins del mateix pais. Cada vegada, penso més, que o ens fem independents o passarem a ser una provincia més d'Espanya. Perquè em sembla que els Espanyols no ho entendràn mai. Es ridicul tenir que estar reclamant uns papers desde fa quants anys? Amaguen alguna cosa que no volen que veiem? Semblem una illa bananera demanant diners a la metropoli perque ens asfaltin el carrer principal. Ara el carrer, ara volem correu un cop per setmana, ara...Sempre igual. O som independents, o si som part d'Espanya ja sabem el que toca...
Publica un comentari a l'entrada