A l' Estat Espanyol, n'hi ha alguns, alguns, no tots, però alguns (alguns coneixem un bon txaval o tenim un familiar de més enllà de l' Ebre), que per Nadal, no en tenen prou amb els pessebres, l' arbre adornat, les nadales, els polvorons, els sopars d' empresa, les felicitacions, els bons desitjos i els strepteases de cap d' any a TV1 i des de fa un anys cap ací, s' han empescat una nova tradició: El Boicot a les Empreses Catalanes. Aquest dies pel carrer ja hi ha qui instala la xarxa de llumetes, i per la xarxa, ja hi ha qui comença a escalfar la guerra del cava. Jo mateix, faig boicot al cava català, perquè a la que arreplego 2000 duros per Nadal, si puc, em compro una ampolleta de xampany. Bé, però, anem al cas. Ja no es tracta de si és un cava de millor o pitjor qualitat, l' elaborat a les bodegues d' Extramadura, l' Aragó o València. A Catalunya també s' elaboren caves que per cada caixa o ampolla, haurien de ragalar una caixeta d' Almax. Són aquells caves d' entre 1.50/5 euros, que a la que fots un glop, notes la fulla d' un ganivet esmolat i escalfat a foc viu, baixant pel teu coll, fins que arriba a la panxa i et mata tota la flora i la fauna intestinal, deixant el teu cos amb una sensació de vertigen i malestar general. No, aquest no és el problema. A la fi, de nou, els espanyols ens fan un favor. És a dir, farien bé les empreses catalanes, en deixar un mercat tan inestable com l' espanyol, i enfocar la seva producció cap Europa, on els mercats primen la qualitat i no l' origen del producte. El proteccionisme dels segles XIX i part del XX ja no són estatals pel membres de l'UE, és a dir, tan aranzels pagues a Madrid com a Viena, si en pagues. D' aquesta forma, gràcies al boicot, les empreses catalanes exportaran menys al mercat espanyol, donat a boicots per origen e inestable, i alhora, la gran mentida de que Catalunya necessita d' Espanya per sobreviure, cauria per si sola. I tot això gràcies al boicot. Així, que, si us plau, senyors de les Cambres de Comerç, senyors de la Caixa, senyors del cava, no surtin corrents a fer el ridícul i patrocinar seleccions inviables i eternament derrotades per a fer-se el simpàtic i guanyar una quota de mercat que cada Nadal, com una tradicció, aquell familiar que mai diu res perquè no té res a dir, segur que seguirà.
3 comentaris:
Si tiu, aki no es troben les mitiques ampolles de Freixenet i Codorniu tan habituals als Lidels d'Alemanya. De fet, els vins espanyols son basicament Riojas i de noms que en nostre vida em sentit. Lu bo es que trobes uns vinillus francesos i italians molt corrects a bon preu. Alas els senyors del Penedes! Esclar que si han d'exportar les ampolles de Canals i Nubiola hauran de canviar allo de la xirinola.
Si Oj
Companys, hi ha una veritat en la que no podeu dubtar i es que si alguna cosa no té fronteres son els calers i les ganes de fer-ne més. Estic segur que si als espanyols els hi dóna per fer boicot als productes catalans, aquests faran el possible per vendre'ls ja sigui a Espanya, a Perú o a Munich. Com cada vegada està tot més barrejat, trobo estupid fer boicots per països. Es pefectament factible que facin boicot, i comprin cava extremeny. (Si això existeix). I que l'ampolla la fabriquin a Sabadell, el Suro a Pont de Suert, l'empresa que ho distribueix sigui francesa, i a més l'amo de la productora sigui un californià sonat que vol fer xampany a Espanya al vell estil californià. Per tant, Charlie, et dono la raó millor compro la beguda que m'agradi i ja s'ho faran. Encara que segur que no hi ha que posar-los a tots en el mateix sac, els espanyols com si volen veure suc d'alcaparra per no beure cava.
Maestro... Salut i poesia.
com tu ja sabràs, últimament he estat degustant grans vins i caves de la terra fins ara desconeguts per a mi.
Molt grata sorpresa al trobar gent que molts bons productes a preus super raonables... de totes maneres, lo millor es probar-ho on toca.
Aquí et passo l´adreça de la cava on varem fer la última visita.
http://www.canrafolsdelscaus.com/intro.html
Va ser tant divertit que per passar els mals dissabtes al matí després de les descompossicions negres, podriem tornar a fomentar la idea de la societat gastronòmica, però per comarques, es a dir, cada dissabte fer una ruta per aquelles poblacions riques en gastronomia i licors que tenim molt a la vora.
I ara, que millor que el Penedés a punt de donar-nos a conèixer el vi jove del 2.007.
Publica un comentari a l'entrada