Si el Video Killed the Radio Star, com cantaven els Buggles, les Lagers van matar les Ales. Franco va morir al llit mentre jo començava a menjar papilles i els grisos tenien al progres fent footing entre copa i copa del que ells deien que era lluita, alhora que sense creure en la democràcia pensaven en un nou règim més comprensiu amb les seves adiccions... bé, vam sortir d' una dictadura per caure damunt una altra. Els nostres joves embotats de guateques i cubalibres, eren uns cutres de paladar, com ho són ara igual de cutres quan els toca, per edad, dirigir el pais, i així ens va. És a dir, com generació rera generació, hem caigut a les trampes d' Estrella DAmm, que fins fa gaire bé 4 dies tenia el monopoli de la cervesa a CAtalunya. Amb el BArça, quatre anuncis amb ties bones i tres samarretes, hem entregat el pais a una birra, que fora d' ací, no beuen ni els gossos, i en fem una bandera nacional...si mai marxo a Shangai, com el paio de l' anunci, envieu-me de tot, menys Estrella Damm, segur que hi ha un licor d' arros que sap millor.
Escric això des de la ràbia, des de la impotència dels anys perduts. Quan la Moritz va tornar a engegar, vam creure que la democràcia arribava al món de la birra. S' ha d' agraïr l' esforç nacional de l' empresa, el suport a campanyes de caire sobiranista, però de birra parlant, és la democràcia de Putin, més del mateix, i al damunt, acostumats a l'Estrella, la Moritz embafa. I la tercera en discordia, Sant Miquel, catalana que es veu fora de Catalunya, més del mateix però pitjor, que és el que pots esperar d' una birra feta amb uns métodes d' uns monjos a Filipines.
Catalunya fa anys hauria d' haver sortit al carrer indignada pel brebatge indigne amb el qual els seus joves passen la nit, i pitjor encara, al matí es lleven amb aquella sensació de que un camió ha passat per damunt del seu cap per agafar l'Eix Tranversal. Encara recordo les erupcions cutànees que sortien despres d'una nit de marxa a base d' Estrella Damm...uffffffff, tot aquell gas infecte, de segur produit per les flatulencies de mil porcs gerxos i esgarrantxatprimats, amagats dins les fàbriques. No m'' extranyaria que els cereals per fer la birra fossin de la mateixa Ucranïa o del mateix Txernobil... i és que estic molt i molt emprenyat. Perquè ningú em va parlar mai de la birra ALE? Vas a Hongria i qualsevol birra rossa, dona mil patades al fetge a l' immunda Estrella, d' acord, però la sensació del baf del gas, alleugerida, és la mateixa. Aquell color pàlid, que si fos noia semblaria malalta, ens atrau per la suavitat del tast en comparació amb la nostra criptobirra nacional. Potser té ànima, però li falta cos. A la Damm li falten ambdues coses. La Moritz podriem dir que té ànima, però un cos molt lleig. I un dia descobreixes la Guiness i el cel s' obre i un raig de llum et toca la punta del cap mentre penses que has trobat un bon motiu per a continuar viu. Però la Guiness mor en si mateixa, i tu vols crèixer. És com la música, un grup et porta a un altre, i Rainbow té quelcom de LEd Zeppelin i LEd Zeppelin té riffs de Black Sabbth i Black Sabbath et recorda vagament a certes composicions per òrgan de Bach. La Guiness et recorda a la Guiness, la Guiness et porta a la Guiness...és tan exelent que la seva exelencia la mata, com passa amb la felicitat. Si sempre fossim feliços oblidariem que el que realment ens fa feliços és la recerca de la felicitat, aproximar-nos a ella, i que si som infeliços, és per tornar a ser-ho i disfutar-ho. Massa Guiness, mata la Guiness.
Ara no em puc explaiar gaire amb Bélgica, però tan sols dir que tret de tres o quatre birres, la resta són una marranada. En poden fer 4000 o 5000, però la quantitat i la qualitat no acostumen anar de la mà. Abans de beure birra de coco, em faig abstemi.Bé, i llavors un bon dia un amic, un MOLT BON AMIC, et convida a les MIDDLANDS, a Birmingham. Tu la ALE ja l' has provat, a BCN hi ha un parell de CriptoPUBS (aparença i preu de lliure esterlina, poc més) que tenen BASS i altre similar i al Super del Tall Angles de tant en tant en compres alguna, però MAI IMAGINES LA DIMENSIÓ DE LA ALE A ANGLATERRA i a diferencia de la Guiness, descobreixes que rera el Sol, hi ha tot de galaxies autònomes amb vida propia, que les marques mai s' acaben, que totes són promesa de felicitat futura, que cap, cap et desagrada, que rera una London Pride hi ha una Pedigree, o una Santa Claus, o una Tiger o una
Bombardier i que una SPITFIRE és capaç de fer allargar un dia gris per fer-ne una abans d' anar a dormir. Cos i ànima s' han trobat, les peces han encaixat, el nus s' ha lligat, el cercle s' ha tancat, DÉU EXISTEIX!!! Diuen que viure sota el pes de l' història pot ser més problemàtic que no pas no tenir-ne, i en concret a Anglaterra, la gent carrega amb la gran motxilla de l' història, com a pocs llocs del món. No han estat capaços d' integrar-se a l' aixeta monomando i caure rendits als plaers de l' aigua templadeta, aquella que del gustet et fa trempera però no t' escalda la cigala, però en canvi, com a guardians de l' història que són, ens han llegat l' ALE. I a cop d' Ale van fer un imperi (bé, i de gin tónic, i de whisky i de tot el que tingui certa graduació), però de segur que els almogavers amb Estrella Damm, no arriben ni a les afores de Matarò (Despertaferro és bon nom per una ALE, per una Lager és massa pretencios.)
