dijous, 15 d’octubre del 2009

A res ni ningú...


Bec el vi en tassa de llet,
i el xampany me’l foto a galet,
el porrò l’ omple de cafè,
ma sua la polla que no et caigui bé.

Per la tele surten banquers robant diners,
i putes pel carrer acosant als futurs clients,
mainaderes que sagresten als seus nens,
jo t’ he de demanar perdó per no res?

A les fotos sempre surto mogut,
passa la dona de la meva vida i jo begut,
ma mare em va enviar tota la seva herencia,
però mai van trobar la meua residencia.
O me l’ hauria begut.

El que et vull dir no ho puc fer en paraules,
però no és guanyar, ni perdrer ni fer taules,
és negoci rodó: jo no estic sol i tu tampoc,
i dormim planxats, abraçats o de cantó.

I ara per acabar, deixa que t’expliqui un acudit,
segur que el trobes molt divertit:
la vida pot ser una puta merda,
i al final sempre t’ acabes morint.