Comença bé...

Comença bé aquest divendres. Cansat, ahir la nit ni curta ni llarga. Plaent, d'aquelles de mirar-te als ulls i tornar a dir a la cara que et faràs mal xocant sempre contra el mateix mur. I fa falta. Però no anava per mi. Em salva Pavese i Puccini. Començo a trobar-me bé de nou. Començo a no sentir dolor pel món, sino a pensar que el que li passa, encara és poc. I tu salvat, txaval.

9.30 arribo a l'oficina (tard, m'he adormit) Em trobo al conserge Sr. J. La conversa va més o menys així:
J.-Que al Madrid Diumenge?
Baco.- Joan, jo a la vida sempre he tingut dues baixes passions. Humiliar al Madrid i follar-me la Kate Moss.
J.-Jo crec que aquest any els podem humiliar.
C.-Si, sempre serà més fàcil humiliar al Madrid que que jo em folli la Kate Moss.

Lliço d'hiperrealisme. M'escarxofo a la cadira i obro el correu. Un missatge de L., chipriota, 75 anys i que corre pel barri. De tant en tant xerrem i fem un cafè. Ara juga a internet i té facebook, i les tardes les passa mirant westerns al Canal 9. És el primer mail que m'envia i diu així:

Buenos dias Carles,
Estoy en la agradable situacion de communicarte,que has podido ser aceptado en
la corta y elegida lista de e-mails del sr.Loulis despues de votacion plena de sus
"Bolas". (2 de 2) Felicidades.
P.S.Votos afavor: 2 abstenciones:ninguna Blancos:ninguno.

F E L I C I D A D E S.

Hi ha dies que val la pena anar a la feina!!!!

És vell però ho he trobat al meu PC (PocComunista)

Divendres tarda, noia divina. Cerveses, xerrada, passeig per Gràcia, però, que MACA i que GUAPA està!!!! Una peli, Tarantino, potser per un primera cita, millor trobada, la millor elecció no ha estat, massa sang!!!!. De nou sol a casa, no la puc oblidar!!!

Dissabte, mudança, on collons Sant Just està? No pireu de Barnaaa!!! Els rumans no curren, la gent va arribant, l’ ambient es va escalfant, cauen les primeres birres, una estona per a descansar!!!! Migdia, possa’m un callos, peix fregit i un poc de pop, de menjar, que al Rei fa res que el vam enterrar. Més gent, més riure, possa’m ara una estrella que la Moritz m’ enfarfagaaa!!!! Pollastre a l’ast per dinar, s’ obre la primera ampolla de vi. La mudança s’ ha acabat, ara comença la dansa, tots a divagar. Passen les hores, com que la màquina de cafè ja l’ hem embalat? Carajillo de baileys, continuem dansant, Sants no és mal barri, continuem passejant. Mira quina bodega!!!! El Barça tot just ha començat, truco a l’Osman, Slatan a tornat a marcar, però quin paio MÉS GRAN!!!! Aquesta cambrera, que potser m’està mirant?

Dona’m cosells, no em deixis pensar. Diuen: Charlie no t’agobiis, la vida no fa més que començar, estigues una temporada sol, cuida’t el mussol, tu no saps el que vols…jeje, és clar que ho se, però tot just arribo de Vietnam, ja no sóc en zona de guerra, però als veterans ens costa oblidar, encara puc sentir l’ olor a Napalm, el flaire de l’ engany.

Taxi, taxi, que ja fem salat!!! Però quin taxista més llarg!!! Sopar entre amics, quin pis més guai, com mola casa vostre, Mar i Joan, com que la voleu deixar? Xibeca d’ Inedit, passa’m el tintorro que hi ha molt a oblidar!!! Passen les hores, els nens no es cansen mai de jugar? Ara obres cava? Doncs, omplem la copa, vaaaaaaaa!!! Festa Major, concert a Catalunya, però la música sona molt enllà. Fem unes birres, tota la tropa es possa a caminar. Són gairebé les dues, el cap em comença a giravoltar, marxo a casa, petons, us estimo, vos truco demà!!!

Marxo caminant, Passeig de Gràcia està animat. Com mola l’Opus 7 de Berlioz, quan vas lleugerament mamat!!! Li envio un missatge, una birra abans d’anar a sommiar? No, no t’agrada agobiar. Arribo a casa, caus rodó però almenys avui t’ has pogut despullar.

Diumenge, són les 9, Goood Morning Vietnam, be careful, Charlie is still alive!! Selecció musical EMF, té, torrades, dutxa i a les 12, amb l’Osman, a continuar divagant. M’agafa la moto: o és la mùsica o crec que ahir vaig estar fumant. Ara sona Swining, quin tema més gran!!!! Per poc que poguès, em possaria a plorar!!!! D’una canço, et pots enamorar? I d’una olor? O la gent no són més que cançons i olor? M’ he de buscar un perfum, que ja tinc una edad.

Diumenge tarda, abans d’anar a córrer, com la serp, la pell m’ està mudant, sencillament tot és un joc mental. Never ending storyyyyyyyyyyyyyyyyy!!!!

Gràcies a tots, Amanda, Natxo i Sònia. Mar i Joan, Pakitu i Emma, Dani i Magdaaaaa!!! Jorge i Àfrica, Amaya, i als menuts Manel, Pol i Carme. Osman, Txetxu i Susa, m’ he passat el cap de setmana descollonat!!!!! I a l’agenda queden tants plans!!!!

I tu sempre surts. Miauuuuuuuuu!

Avui, mentre dinava, escoltava la conversa de la taula del costat. Xerraven sobre algú amb el teu mateix nom, tan bonic com poc comú, però en malparlaven tant que de seguida he entès que no podien parlar de tu. Miauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!!

Ahir vaig sommiar un lloc tant bell i fantàstic, tant, que amb el primer despertar, em va fer ràbia no duur la càmara digital i quedar amb tu per poder-les mirar.

I et posses d'acord amb el món.

I caus, i t'aixeques. I torna l'Osman i torneu a parlar hores i hores de la vida. Ningú consola a ningú, ens donem recolzament mutu. I la teoria la portem aprovada, però ens falla la pràctica. I tornes sol a casa, i no trobes a faltar ningú, però és aquesta solitud. I de fet la duies bé, però et van recordar per unes hores el que era dormir acompanyat. I dorms intraquil, però dorms, que fa dies que no ho fas moltes hores seguit.

I et lleves, i posses la radio, i et sona això:

http://www.youtube.com/watch?v=NlT8yeEYbMs

I de cop et trones a sentir a gust amb el món i la vida. I al bany, miran-te al mirall, trobes que hi ha moments sublims. Aixecat, fes-te el llit, torna a viure convençut de que qualsevol acte, per insignificant que sigui, és ple de grandesa. I canvio la sorra del gat sentint-me Howard Carter excavant la tomba de Tutankamon. I els petits gestos et conmouen. Em trobo mitjons nous al calaix. La Duli me'ls ha comprat. Una dona que no és ma mare me'ls ha comprat. I ara veig lo abandonat de mi que m'he deixat. I agafo forces per tornar-me a aixecar

I Dissabte vaig plorar

I dissabte m’havia de casar. I dissabte vaig plorar. Però no hi ha relació. Dissabte vaig plorar, jo, que vull passar pel món de puntetes i vosaltres mai m’heu deixat. Vosaltres que sense avisar-vos heu vingut i m’heu abraçat. I dissabte vaig plorar, per tot el dolor d’aquest món, i em contiuo castigant, de l’única manera que se, que puc i que vull, amb certa dignitat. Llàgrimes per aquest gran acte que es diu amistad, per mirar-vos als ulls i sentir que esteu pensant, per dir-vos a la cara el que penso i que em seguiu trucant. Dissabte vaig plorar per sentir-me agraciat, de poder ser prop vostre i seguir-vos estimant. Llàgrimes per sentir-me un gra al cul de Déu, llàgrimes en el fons per voler ser una broma del destí i per culpa vostre, sentir-me afortunat.



Gràcies.