Avui, mentre dinava, escoltava la conversa de la taula del costat. Xerraven sobre algú amb el teu mateix nom, tan bonic com poc comú, però en malparlaven tant que de seguida he entès que no podien parlar de tu. Miauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!!
Ahir vaig sommiar un lloc tant bell i fantàstic, tant, que amb el primer despertar, em va fer ràbia no duur la càmara digital i quedar amb tu per poder-les mirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada