Comença bé aquest divendres. Cansat, ahir la nit ni curta ni llarga. Plaent, d'aquelles de mirar-te als ulls i tornar a dir a la cara que et faràs mal xocant sempre contra el mateix mur. I fa falta. Però no anava per mi. Em salva Pavese i Puccini. Començo a trobar-me bé de nou. Començo a no sentir dolor pel món, sino a pensar que el que li passa, encara és poc. I tu salvat, txaval.
9.30 arribo a l'oficina (tard, m'he adormit) Em trobo al conserge Sr. J. La conversa va més o menys així:
J.-Que al Madrid Diumenge?
Baco.- Joan, jo a la vida sempre he tingut dues baixes passions. Humiliar al Madrid i follar-me la Kate Moss.
J.-Jo crec que aquest any els podem humiliar.
C.-Si, sempre serà més fàcil humiliar al Madrid que que jo em folli la Kate Moss.
Lliço d'hiperrealisme. M'escarxofo a la cadira i obro el correu. Un missatge de L., chipriota, 75 anys i que corre pel barri. De tant en tant xerrem i fem un cafè. Ara juga a internet i té facebook, i les tardes les passa mirant westerns al Canal 9. És el primer mail que m'envia i diu així:
Buenos dias Carles,
Estoy en la agradable situacion de communicarte,que has podido ser aceptado en
la corta y elegida lista de e-mails del sr.Loulis despues de votacion plena de sus
"Bolas". (2 de 2) Felicidades.
P.S.Votos afavor: 2 abstenciones:ninguna Blancos:ninguno.
F E L I C I D A D E S.
Hi ha dies que val la pena anar a la feina!!!!
3 comentaris:
En lo meu cap perdut a les penumbres de les Midlands i enfosquit per la natura perversa de la política, sobre tot si es tracta del fosc món de la Unió Prepucieuropea, em sento més aïllat que mai; si no fos pels blaus ulls de la Majka i el vi que m'envia la Wine Society previ pagamanent en sterling, que seria de la meva ineptitud social.
La tomata no només ve de Bunyol, si no que per Gràcia es ven a bon preu, i jo ni la oloro.
Tranquimazín, mon amic. Ja queda menys per embotir-me samarra de Newcastle i anar a recollir-te al Prat. Tu penca fort i dur, que quan siguis un crack de les relacions internacioanals, podràs gaudir de l'orgull i l'honor de mantenir als teus germans patricis i la seva gamma de vicis.La tomata va cara, jo la veig rera el vidre de l'aparador.
Qualsevol vi és bo, si rera el got que enfiles, hi ha uns ulls blaus rera.
Queda poc, queda poc, queda poc...
Gràcies per passar-te per ací!!!
Oj, tranquil, pensa que ets la resistencia de la civilització en el país dels barbars. Beure bon vi en companyia d'uns ulls blaus femenins no està a la mà de tothom. Per tant, tranquil i disfruta dels petits plaers que et pots donar per les foscors angleses. A més d'aqui res ja estaràs a bcn i podrem fer uns quants festivals etilico-culturals.
D'altra banda, Charlie, m'alegro que trobias coses divertides a la feina. En un sol dia, dos casos es per estar content. A mi ja em queda poc de tranquilitat i dimarts torno a la feina. Ja veure'm...
Publica un comentari a l'entrada