I caus, i t'aixeques. I torna l'Osman i torneu a parlar hores i hores de la vida. Ningú consola a ningú, ens donem recolzament mutu. I la teoria la portem aprovada, però ens falla la pràctica. I tornes sol a casa, i no trobes a faltar ningú, però és aquesta solitud. I de fet la duies bé, però et van recordar per unes hores el que era dormir acompanyat. I dorms intraquil, però dorms, que fa dies que no ho fas moltes hores seguit.
I et lleves, i posses la radio, i et sona això:
http://www.youtube.com/watch?v=NlT8yeEYbMs
I de cop et trones a sentir a gust amb el món i la vida. I al bany, miran-te al mirall, trobes que hi ha moments sublims. Aixecat, fes-te el llit, torna a viure convençut de que qualsevol acte, per insignificant que sigui, és ple de grandesa. I canvio la sorra del gat sentint-me Howard Carter excavant la tomba de Tutankamon. I els petits gestos et conmouen. Em trobo mitjons nous al calaix. La Duli me'ls ha comprat. Una dona que no és ma mare me'ls ha comprat. I ara veig lo abandonat de mi que m'he deixat. I agafo forces per tornar-me a aixecar
5 comentaris:
T'he trobat!
m'agrada molt el blog! vull Llegir més!
A.
Com pot ser que un escrit, de sobte, et reconforti, i et faci sentir com si no estiguessis sol al mon, com si hi hagués alguna persona capaç de reflexionar, barrejant banalitats i profunditats de la vida.
Gràcies!
Anònim,
Gràcies, moltes gràcies a tu. Per llegir-me i per escriure. Molta sort!!
La distancia molts cops no es física. necesites dels qui ten volten, pero no senedonen
Publica un comentari a l'entrada