El món real e imaginat que amb l' ajut de la triologia Oj-Osman-Mònica (un ménage à trois vital per a mi) poc a poc, hem anat construint. Ara una pota de la taula ha marxat lluny, però l' hem falcat ben bé, perquè no es bellugi ni un xic. Homenatge a una gent tan singular com cada pinta de Guiness compartida al llarg d' aquests anys i sobretot mesos, tan intensos. El que pot omplir una conversa aparentment buida, on hi caven el Príncep Charles, el Barça, Sam Peckimpha, ses femelles i les seves mamelles, la nostra Nació: Catalunya, Pink Floyd a Pompeia...
Doncs som-hi, que de moment, no ha estat res...i com tota bona casa començada cap per avall, el blog comença amb un comentari sense entrada... això pinta bé.
Com deia Claudius Pompeius Cayus Malaius:-VALE!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada