De Gran Vull Ser Ionki

I de Gran vull ser Ionki.

I quan els meus pares ja no visquin, aniré allà on siguin enterrats, i amb veu greu i profunda els diré:

Pare, mare… ja se que vull ser de gran.

I portar un txandall negre de vellut i unes ulleres grans. I viatjar des de casa, des del meu sofà. No faré cues ni hi haurà equipatge per enbarcar. Apago el móbil, em lligo el cinturo al braç, comprovo que hi ha un salvavides en forma de tabac sota el sofà. No hi ha sortida d’emergència i no miro l’azafata, que si està bona tinc tendencia a enamorar (me). Sona de lluny l’Stardust de Willie Nelson i ja podem volar!!

I així fer la volta al món i no parar a casa mai, sense obrir ni el pany. Cada dia un lloc nou que poder-te explicar, un menjar diferent que no existeix i una llengua extranya que parlo perfectament. Noies de tots tipus, amics de tots colors, aventures excitants que no deixen dolor, doncs els somnis no tenen record.

Que bé que dormiré aquesta nit. Ja se que vull ser de gran.

Pd: Ara no patiu, inspirat en E.M. Cioran: “Admiraría sin límites a Omar Jayyam, sus tristezas sin réplica, si no hubiera conservado una última ilusión: Por desgracia creía aún en el vino”…